La neuropsicofarmacologia és l'estudi dels fàrmacs que modifiquen el funcionament del sistema nerviós i l'activitat mental, i els seus efectes. Una de les ciències cognitives de recerca de com és representada la informació i transformada en el cervell. Rafael Maldonado (Cadis, 1961) ha centrat les seves investigacions en com alteren les drogues la ment.
Què estan investigant?
El que nosaltres fem és estudiar el substrat biològic dels fenòmens d'addicció a drogues i trastorns associats, els afectius, la ingesta alimentària i el dolor.
Tenen punts en comú les addiccions?
L'addicció no és un vici, és una malaltia mental. Partim d'una base que fa temps que se sap, però en tenim més proves cada dia: tots els fenòmens d'addicció tenen un substrat comú. El fet que una persona sigui addicta a la nicotina o a la cocaïna, tot i que són substàncies completament diferents i amb un potencial de perillositat divers, finalment generarà la mateixa malaltia per una sèrie de mecanismes comuns.
Quina és la clau?
Totes les drogues tenen un element inicial comú, que és que activen els circuits de recompensa que estan integrats en les estructures cerebrals que controlen el comportament instintiu. Hi ha dos grups d'estructures que dominen la nostra conducta en una situació natural. Un és l'estructura superior del cervell, com el còrtex, que dóna el raciocini; i unes estructures subcorticals que ens aporten tot el comportament relacionat amb l'instint.
Una conducta més animal...
Més directament relacionada amb la motivació del que realment volem o no volem, perquè al cap i a la fi tots els mamífers tenen el seu còrtex i el seu sistema límbic. Si al matí anem a treballar, tot i que pot ser que no ens vingui de gust, és perquè tenim un còrtex que ens diu que és la nostra obligació anar a la feina. Però si hi ha una emoció pel mig i el raciocini se'ns en va i és l'emoció la que ens diu el que hem de fer, aquí actua el sistema límbic. Aquest seria el component instintiu del comportament.
I què alteren les drogues?
Les drogues on iniciaran aquest comportament addictiu és justament actuant sobre aquest centre que ens controla els instints que són els circuits de recompensa del sistema límbic. Totes les drogues, totes, actuen igual. Sobre el sistema límbic que controla la nostra vida instintiva i emocional.
Què provoquen?
Totes ens activaran el sistema del plaer. Si tenim un dinar apetitós, una relació sexual plaent..., qualsevol cosa natural que ens produeixi plaer actua sobre el sistema límbic. Totes les drogues actuen en aquest nivell. Aquest és el punt en comú de totes les addiccions, l'activació dels circuits cerebrals que ens produeixen plaer.
Així són un estímul artificial...
Tots aquests circuits estan preparats per activar-se mitjançant estímuls naturals, i no passa res. Però no estan preparats per ser estimulats per drogues. Llavors, canvien, s'adapten i es genera l'addicció.
Per això és tan difícil desenganxar-se...
És clar, perquè es produeixen canvis en el cervell que modificaran la nostra conducta. L'addicció és al cap i a la fi una malaltia crònica, perquè aquests circuits s'han adaptat a la nova circumstància i han quedat modificats.
I no es poden tornar a posar a lloc?
Seria interessant poder-ho aconseguir. Ara sabem que hi ha canvis mentals a llarg termini, com a totes les malalties cròniques. I el que hem d'aconseguir és que el malalt porti una vida normal.
Què pot aconseguir la seva recerca?
Volem saber quins canvis es produeixen en el cervell i amb quines malalties es correlaciona. Una addicció pot provocar un augment de les depressions, per exemple. Això és una diana. Si trobem un fàrmac que actuï en aquesta direcció podrem aconseguir frenar o el consum d'aquella droga o les conseqüències del consum en una determinada patologia. Tot això són estudis a llarg termini però els primers èxits estan a punt d'arribar.
Què estan investigant?
El que nosaltres fem és estudiar el substrat biològic dels fenòmens d'addicció a drogues i trastorns associats, els afectius, la ingesta alimentària i el dolor.
Tenen punts en comú les addiccions?
L'addicció no és un vici, és una malaltia mental. Partim d'una base que fa temps que se sap, però en tenim més proves cada dia: tots els fenòmens d'addicció tenen un substrat comú. El fet que una persona sigui addicta a la nicotina o a la cocaïna, tot i que són substàncies completament diferents i amb un potencial de perillositat divers, finalment generarà la mateixa malaltia per una sèrie de mecanismes comuns.
Quina és la clau?
Totes les drogues tenen un element inicial comú, que és que activen els circuits de recompensa que estan integrats en les estructures cerebrals que controlen el comportament instintiu. Hi ha dos grups d'estructures que dominen la nostra conducta en una situació natural. Un és l'estructura superior del cervell, com el còrtex, que dóna el raciocini; i unes estructures subcorticals que ens aporten tot el comportament relacionat amb l'instint.
Una conducta més animal...
Més directament relacionada amb la motivació del que realment volem o no volem, perquè al cap i a la fi tots els mamífers tenen el seu còrtex i el seu sistema límbic. Si al matí anem a treballar, tot i que pot ser que no ens vingui de gust, és perquè tenim un còrtex que ens diu que és la nostra obligació anar a la feina. Però si hi ha una emoció pel mig i el raciocini se'ns en va i és l'emoció la que ens diu el que hem de fer, aquí actua el sistema límbic. Aquest seria el component instintiu del comportament.
I què alteren les drogues?
Les drogues on iniciaran aquest comportament addictiu és justament actuant sobre aquest centre que ens controla els instints que són els circuits de recompensa del sistema límbic. Totes les drogues, totes, actuen igual. Sobre el sistema límbic que controla la nostra vida instintiva i emocional.
Què provoquen?
Totes ens activaran el sistema del plaer. Si tenim un dinar apetitós, una relació sexual plaent..., qualsevol cosa natural que ens produeixi plaer actua sobre el sistema límbic. Totes les drogues actuen en aquest nivell. Aquest és el punt en comú de totes les addiccions, l'activació dels circuits cerebrals que ens produeixen plaer.
Així són un estímul artificial...
Tots aquests circuits estan preparats per activar-se mitjançant estímuls naturals, i no passa res. Però no estan preparats per ser estimulats per drogues. Llavors, canvien, s'adapten i es genera l'addicció.
Per això és tan difícil desenganxar-se...
És clar, perquè es produeixen canvis en el cervell que modificaran la nostra conducta. L'addicció és al cap i a la fi una malaltia crònica, perquè aquests circuits s'han adaptat a la nova circumstància i han quedat modificats.
I no es poden tornar a posar a lloc?
Seria interessant poder-ho aconseguir. Ara sabem que hi ha canvis mentals a llarg termini, com a totes les malalties cròniques. I el que hem d'aconseguir és que el malalt porti una vida normal.
Què pot aconseguir la seva recerca?
Volem saber quins canvis es produeixen en el cervell i amb quines malalties es correlaciona. Una addicció pot provocar un augment de les depressions, per exemple. Això és una diana. Si trobem un fàrmac que actuï en aquesta direcció podrem aconseguir frenar o el consum d'aquella droga o les conseqüències del consum en una determinada patologia. Tot això són estudis a llarg termini però els primers èxits estan a punt d'arribar.
