Intervencions innecessàries durant el part.

Un cop vistes les recomanacions que estableix l'OMS, aquest document ofereix el que viuen moltes dones en el moment del part: una experiència traumàtica i deslligada de la sexualitat.

Les pràctiques habituals com la lavativa, l'afeitat i l'episotomia, les cicatrius de la qual poden arribar a provocar molèsties durant 3 anys, no tenen cap justificació mèdica segons l'OMS. I encara més, és ètic programar els parts per tal que els professionals tinguin el cap de setmana lliure? És ètic aplicar oxitocina sintètica per a accelerar el moment del part? Per què la dona ha de parir tombada, quan el fet que estigui incorporada també és millor per al nadó?

Part humanitzat.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix una sèrie de recomancions en el moment del part, que de fet recullen els drets i les opcions que té la dona en qualsevol moment del part, necessaris pel benestar de la mare i del nadó.

En el ventre de la mare.

Document de National Geographic on es pot visualtitzar de manera completa el procés de la reproducció humana: des del moment de la fecundació fins al naixement del nadó. Es realitza un seguiment exhaustiu dels canvis que experimenten l'embrió i el cos de la mare al llarg dels nou mesos de gestació.

I aquí, el capítol de la sèrie El cos humà (BBC) dedicat en aquest cas a l'embaràs.

Veure per creure

Document que tracta d'esbrinar què és el que ens enganya en les il·lusions visuals, els ulls o el cervell? Així mateix, se sotmeten a la mirada de la ciència els diferents tipus d'il·lusions visuals: físiques (la distorsió de la llum té lloc fora de l'ull), cognitives (relacionades amb l'aprenentatge) i fisiològiques (tenen el seu origen en el funcionament de l'ull o del cervell).

http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/001_900890.rm

La increïble màquina humana.

Qüestions relacionades amb aquest documental:

1.- Quin és l'òrgan més gran del cos? De què està formada la seva capa més externa? Més internament, només està formada per cèl·lules? Quines són les zones més sensibles del cos? Citeu dos mecanismes de refrigeració del nostre cos. Quin nom reben les cèl·lules responsables de donar color a la pell?

2.- Quina és la funció dels ulls? Per quines capes de l'ull ha de passar la llum? Què és la retinitis pigmentària?

3.- Quina és la funció dels canals semicirculars? On es localitzen? A quina velocitat viatgen les ones sonores per l'aire?

4.- Quantes olors podem distingir en cada respiració? Com funciona el sentit de l'olfacte? Quantes papil·les gustatives hi ha a la llengua? En cas de lesió, quan tarden a recuperar-se els receptors del gust?

5.- Quines són les funcions dels músculs? Com s'anomenen les proteïnes que formen el teixit muscular?

6.- Quines substàncies formen els ossos? Què li passaria a un os si en quedés sense?

Els òrgans dels sentits d'un nadó.

Alteració neurològica de les drogues.

A l'enllaç següent es pot visualitzar com funciona a nivell bioquímic la comunicació entre les neurones (sinapsi), els diferents tipus de missatgers químics (neurotransmissors) implicats, la seva classificació i les seves característiques. A partir d'aquí, un cop exposada la fisiologia del sistema nerviòs, s'explica mitjançant animacions molt instructives com les drogues, legals o il·legals, n'alteren el seu funcionament normal. D'altra banda, es pot comprendre d'una forma molt didàctica els seus efectes a curt termini després del seu consum, així com les seves repercussions per a l'organisme a llarg termini. Per exemple, s'explica com la nicotina altera la sensació de gana. Veiem-ho!!

http://www.jellinek.nl/brain

EFECTES ÒPTICS.

Recopil·lació d'efectes òptics: molt sorprenents!



Deixo un enllaç on es presenten alguns dels efectes òptics que ja heu vist i d'altres de nous. Sobretot us recomano que us descarregueu el fitxer optical.exe i seguiu les instruccions.

http://iqc.udg.es/~emili/docent/diversio/efecteoptic.htm

Relació d'enllaços amb més efectes òptics que ajuden a passar una bona estona:

http://www.muyinteresante.es/index.php?option=com_content&task=view&id=538&Itemid=1281

http://illusioncontest.neuralcorrelate.com/index.php?module=pagemaster&PAGE_user_op=view_page&PAGE_id=140&MMN_position=54:54

Cerebro: el último enigma.

Reportatge que ens convida a realitzar un viatge a l'interior de l'òrgan rector dels nostres coneixements, dels nostres pensaments i de les nostres emocions. Així mateix, no només s'explica l'extraordinària complexitat de la seva estructura sinó que es detallen els canvis que ha experimentat, des d'una perspectiva evolutiva, durant milions d'anys fins a assolir les dimensions i l'organització pròpies de la nostra espècie, l'espècie humana.

Drogues i cervell: cànnabis.

Si existeix una droga il·legal que genera el debat entre diferents àmbits de la societat, aquesta és sense cap mena de dubte la marihuana o cànnabis: els partidaris del seu ús terapèutic i els seus detractors segurament mai es posaran d'acord! Es tracta d'una droga al·lucinògena que provoca confusió, pèrdua de control i desequilibri mental. En aquest document es pot veure com actua el seu principi actiu (THC) quan s'uneix als seus receptors cerebrals.

Cànnabis: el que els joves haurien de saber.

Aquest document ofereix una visió molt diferent de la consideració habitual que rep el cànnabis. Anys enrera es considerava una droga tova davant les drogues considerades dures (cocaïna, heroïna), una classificació que per altra banda ja no s'utilitza donat que totes les drogues acaben modificant, en major o menor grau, l'estructura i el funcionament del cervell. Doncs bé, l'edat en què es comença a consumir i la quantitat que se'n consumeix semblen estar directament relacionats amb el desenvolupament de psicosi entre els 15 i els 25 anys. La psicosi és una de les tipologies d'esquizofrènia més greus i amb un pronòstic més complex. Veiem-ho!

Drogues i cervell: cocaïna i estimulants.

He aquí un altre reportatge de l'efecte nociu de les drogues sobre el cervell, que explica en aquest cas com la cocaïna i els estimulants alteren el fràgil equilibri químic que regeix el funcionament col·laboratiu de les neurones.

Drogues i cervell: tabac i alcohol.

Vídeo en el qual es poden veure els efectes a nivell del sistema nerviòs de les dues drogues més consumides per l'home: el tabac i l'alcohol. Tal i com es pot veure, la seva consideració de drogues legals emmascara la seva cara més oculta, menys amable i més perillosa.

La Ciència de l'addicció.

Enllaç en el qual es descriu l'addicció a les drogues, així com els efectes de diferents tipus de drogues sobre el cervell i la salut. Es pot consultar tota la informació a:

http://www.nida.nih.gov/scienceofaddictionSP/introduction.html